Sant Joan de l'Erm

Sant Joan de l'Erm és un lloc amarat d'història i de llegenda. El vell santuari i hostatgeria és ara un munt de ruïnes a 1700 m d'altitud, al vessant de la Ribalera, a l'extrem nord-oest del terme, al peu del camí que unia l'Alt Urgell amb el Pallars Sobirà per Montenartró. El vescomte d'Urgell, Guillem, senyor de Castellbò, li fa ja donacions el 994. És tradició que el 1208 el vescomte Arnau de Castellbò hi va portar el Sant Greal, que abans es guardava a Besiers. L'església es va reedificar al segle XVII i tenia una gran casa i hostals a l'entorn que formaven com un carrer pel mig del qual passava l'esmentat camí ral antic. En tenien cura un sacerdot i donats, i els darrers temps, una família. Impressiona pel seu volum el munt de ruïnes que forma encara, després de l'incendi provocat de què fou víctima el 20 de desembre de 1936.

Modernament, el 1959, es va inaugurar un nou santuari, aquest al vessant que mira a Castellbò, a 1690 m d'altitud, prop de la font del Bosc i a tocar d'un bosc centenari de pins roigs i avets. Sant Joan de l'Erm Nou és un edifici modern i escaient, amb un teulat de doble vessant, pronunciat, i un campanar triangular que s'aferra amb agudesa darrere seu. Uns 300 m darrere la capella hi ha el coll de la Basseta o del Prat, en un extens pla de pins, arranjat per a l'acampada, amb un xalet-refugi d'ICONA, regentat pel Centre Excursionista de Catalunya, amb 40 places d'allotjament, obert tot l'any. Des del principi dels setanta hi ha instal·lada en aquesta zona la pista d'esquí nòrdic de Sant Joan de l'Erm.

----
font:grec.net