Pallerols del Cantó
El poble de Pallerols del Cantó (1248 m) és situat a l'esquerra del riu de Pallerols, esglaonat als vessants de Roca Redona. Les cases són de pedra i tenen teulades de llicorella. L'església parroquial de Sant Romà i Sant Marc ha estat molt reformada; té un campanar de torre d'època moderna acabat en teulat piramidal amb ràfec. Hi vivien 19 persones el 1991 (44 el 1960 i 34 el 1970). La festa major s'escau el primer diumenge de setembre.
La parròquia de Pallerols és citada en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell. El mateix any i en un altre document se citen el castell i la vall d'Elins, mentre que la vila de Pallerols és mencionada el 996. La vall de Pallerols, dita també d'Elins i de Santa Cecília, fou posseïda antigament pel monestir benedictí de Santa Cecília d'Elins, almenys parcialment. El 1080, quan fou consagrada l'església del cenobi, aquest posseïa, a la vall, l'església de Sant Pere amb el castell (oppidum) de Cassovall i tots els seus alous, delmes i primícies, a més d'oblacions i vots dels fidels. Ultra això, posseïa el castell d'Elins, la vila de Pallerols i la meitat de la d'Avellanet, amb els seus censos i tributs, béns a Adrall i l'església de Sant Vicenç de Canturri, amb tots els seus termes i pertinences, i la de Sant Pere de Noves. Segons el Spilldel vescomtat de Castellbò, del 1519, a la vall de Santa Cecília hi havia els llocs de Pallerols, Cassovall i Saulet i el mas de Canturri. La vall aleshores era del prior i dels canonges de l'església de Castellbò (successora del monestir d'Elins), que hi posseïen la jurisdicció civil. Explica també el dit Spillque els priors i canonges pretenien tenir tota la jurisdicció civil i criminal, el mer i mixt imperi, però que el vescomte pretenia que la sang, és a dir la jurisdicció criminal, era seva. Matxicot, el veguer que el vescomte hi tenia, rompé un cep que els canonges havien fet a Pallerols. Després, Matxicot i el prior i els canonges se sotmeteren a l'arbitratge del bisbe d'Urgell, Pere de Cardona, que pronuncià a favor de la col·legiata. Tanmateix, el vescomte de Castellbò feia pau i guerra dels homes de la vall, i hi tenia host i cavalcada, és a dir, els manava d'anar a la guerra, com ho manava als seus homes. Els llocs de la vall pagaven anualment questies i acaptes al vescomtat.
Pallerols fou el centre d'un antic terme municipal (27,32 km²) que fou annexat el 1973 al municipi de Montferrer i Castellbò. L'antic terme de Pallerols ocupava la capçalera i el curs mitjà del riu de Pallerols, que neix al NW sota el coll de la Culla (1 953 m), segueix una direcció vers el SW i, després de fer de límit entre els termes de la Parròquia d'Hortó i de Noves de Segre, desguassa per la dreta al Segre davant els Hostalets de Tost. L'antic municipi comprenia, a més del poble de Pallerols, els pobles i llocs de Cassovall, Saulet i Canturri, l'antic monestir d'Elins i l'enclavament de Castellins.
----
font:grec.net