Montferrer

A la part SE del terme, vora el Segre, hi ha el poble de Montferrer de Segre, capital del nou municipi de Montferrer i Castellbò. El poble antic és emplaçat dalt d'un petit serrat (732 m) arran del riu, que és continuació del de Castellciutat. Hi hagué, ací, l'antic castell de Montferrer. L'església parroquial de Sant Vicenç de Montferrer també és en aquest lloc. Rectangular, té un alt campanar de torre. La majoria de cases d'aquest sector són construïdes de pedra i amb teulats de llicorella. Al peu del serrat, prop de la carretera, s'han construït a partir del decenni dels seixanta algunes cases noves i també restaurants. El 1991 hi havia 295 h (247 el 1970 i 223 el 1960). A la part del serrat més propera a Castellciutat començà el 1975 la construcció d'una urbanització (el Balcó del Pirineu) amb xalets, molts d'andorrans.

    El 1146 Pere de Montferrer pel seu testament deixà a l'Església d'Urgell el que posseïa a títol personal a Montferrer; deixà al vescomte de Castellbò els drets que hi posseïa juntament amb ell. El 1162 el bisbe encomanà al vescomte de Castellbò el castell de Montferrer. El 1171 Ramon de Castellbò renuncià a favor de la mitra tot el que tenia a Montferrer, excepte el dret del servei de dos homes. El 1201 Arnau de Castellbò ho deixà tot a la mitra. El castell de Montferrer apareix mencionat també en els pariatges del 1278, però a la fi revertí definitivament a l'Església urgellesa, que posseí el lloc fins a la desamortització. Durant la tercera guerra Carlina, segons una llibreta de comptes i pagaments de la família Rei de Montferrer, el 1875 pujaren per dins el poble arrossegats per bous els canons i altra artilleria que el capità general de Catalunya usà per a assetjar la ciutadella de Castellciutat. Explica també la dita llibreta les nefastes conseqüències que el setge tingué per a l'agricultura.