Castellbò
Castellbò fou el centre històric del vescomtat del mateix nom i fins al 1970 centrà el terme municipal de Castellbò (105,99 km²), data en la qual fou annexat a Aravell. L'antic terme comprenia el sector central i septentrional del terme actual, és a dir, tota la vall de Castellbò, bé que pel sector nord s'abocava a la Ribera o vall del Romadriu, mentre que Avellanet, un dels nuclis del terme, pertanyia geogràficament a la vall de Pallerols. Actualment Castellbò és una pedania de Montferrer i Castellbò.
La vila de Castellbò (89 h el 1991) es troba en un lloc engorjat, a 802 m d'altitud, entre el serrat de la Borda (1 150 m) i els estreps de Roca Redona. Lloc de pas obligat pels antics camins que relligaven la Seu d'Urgell amb el Pallars Sobirà, la vila és enfilada en un replanet del puig on hi ha les ruïnes de l'antic castell de Castellbò, que fou aterrat per ordre de Ferran el Catòlic el 1513 (la capella de Sant Pere i Sant Francesc del castell s'enderrocà segles més tard). Explica el Spilldel 1519 que la vila era murada i que tenia dues torres, la del Serrat i la de Malbec. Avui es conserva una torre de la muralla d'angles arrodonits, esmotxada, i també algun fragment dels antics murs. Els carrers de la població, estrets i tortuosos, desemboquen en la placeta presidida per la gran església col·legiada. Bé que l'aspecte general de la vila és més aviat rònec, conserva encara moltes cases dels segles XV i XVI, algunes amb les típiques parets o envans de guix i lloses, reforçats per bigues de fusta en forma d'aspa amb balcons de galeria i baranes de fusta.
Pel que fa a l'aspecte monumental de la vila, es destaquen l'església col·legiata de Santa Maria i el casal que hi ha al costat, amb finestrals gòtics, que devia ser l'antiga casa prioral. L'església de Santa Maria és un edifici d'influència encara romànica, bé que de transició al gòtic, d'un segle XIII avançat. Té una gran nau, modificada per capelles i restauracions de les voltes primitives, que acaba amb un gran absis i absidiola més ensota. Es destaca a la façana de ponent la porta, d'arcs apuntats en gradació, amb dues columnes per banda, amb capitells de fulles llises que sostenen unes arquivoltes. La porta guarda la ferramenta d'ornamentació de tradició romànica. Sobre la porta hi ha un fris recte amb boles i dos caps i més amunt un ull de bou ornat al seu voltant amb mitges boles. És típic l'ample campanar d'espadanya amb què acaba el mur de la façana, que té al capdamunt un campanaret petit de dos pisos d'arcs, dos a la part inferior i un a la superior. L'església fou restaurada pels volts del 1955 amb un gust neomodernista a l'interior, per tal com es trobava en estat gairebé ruïnós.
La col·legiata fou erigida pel papa Eugeni IV el 1436 a l'església parroquial de Santa Maria de Castellbò. Fou dotada, entre altres béns, amb les rendes de l'extingida abadia benedictina de Santa Cecília d'Elins (les monges de la qual havien estat acollides a la vila per la vescomtessa Gueraua el 1383, i fins i tot els fou bastida una casa). Sembla que el clero local es resistí de moment a l'erecció de la col·legiata, però aquesta es va organitzar a partir del 1444 i els seus priors s'anomenaven d'Elins-Castellbò. El 1519, aquesta comunitat es componia del prior i set canonges, tots ells amb càrrecs per al servei de l'església i parròquia, i es proveïa amb fills de la vila, excepte un canonicat que el vescomte concedia a qui volia. El seu prior, com a posseïdor dels béns de l'antic monestir d'Elins, era senyor jurisdiccional de l'antiga vall d'Elins o de Pallerols, que comprenia els pobles de Pallerols, Cassovall i Saulet.
Al costat de la col·legiata hi ha Cal Gramunt, on, des del segle XIV, la nissaga d'aquest nom duia la tresoreria del vescomtat i la notaria de la vila; l'important arxiu que conservava desaparegué el 1936. El casal fou dels Gramunt fins al 1956; ara hi viu el pintor Eladi Duc. Altres edificis d'interès són dues petites torres quadrades que hi ha a banda i banda de la vila, antics colomers el domini dels quals posseïa el senyor. També són remarcables un petit pont medieval, d'un arc, que hi ha sobre el riu de Castellbò, abans d'arribar a la vila, i una notable font prop seu. Envolten la vila alguns masos, ara deshabitats, com la Bisbal, la Masia de Gramunt, la del Roc i les casetes del Veïnat i del Sobirà. La creu de Pal, de pedra, que hi havia a l'entrada de la població venint d'Adrall, fou trossejada durant la guerra civil de 1936-39; els anys quaranta fou substituïda per una reproducció, mentre que la part conservada de la creu original es guarda al Museu Diocesà d'Urgell
----
font:grec.net