Aravell
El poble d'Aravell (738 m) és situat en un pla lleugerament ondulat i conreat a la riba dreta del riu d'Aravell. L'església parroquial de Sant Esteve és sufragània de la de Bellestar; rectangular, sobre l'angle del sud-oest de l'edifici s'alça un campanar de torre, quadrat. Sobre l'altar de Sant Esteve d'Aravell el 1114 fou jurat el testament sacramental del vescomte Ramon de Castellbò. El 1991 hi havia 54 h (43 el 1960).
Aravell és documentat en 1010-12. El 1015, s'esmenta l'església de Sant Esteve a la vila d'Aravell. El 1017 la vescomtessa Sança d'Urgell féu testament, deixant a la canònica de la Seu l'alou que tenia a Aravell i que li advingué dels seus pares, mentre que l'alou que havia adquirit del seu marit, el vescomte Guillem, el deixà a aquest i, mort aquest, al seu fill Mir, després de la mort del qual, però, la vescomtessa volgué que l'alou passés també a la canònica urgellesa. Els vescomtes d'Urgell, que anys després havien de prendre el nom de vescomtes de Castellbò, devien posseir ja aleshores altres béns a la contrada, que s'integraren a la jurisdicció del vescomtat.
Els llocs d'Aravell i Bellestar formaven una batllia dins el quarter primer, o de Castellciutat, del vescomtat de Castellbò. A la primeria del segle XVI la jurisdicció civil i criminal, alta i baixa, dels dits llocs i dels seus masos pertanyia a la vescomtessa de Castellbò. Aleshores, però, mossèn Janot Tragó (també dit Joan de la Roca, àlies Tragó), que tenia el castell i casa forta de Bellestar, pretenia que el seu pare havia comprat a Caterina de Navarra per 240 lliures tota la jurisdicció dels llocs citats, exceptuada l'alta senyoria, la sang i l'homenatge. Mossèn Pere Tragó, redactor del Spilld el 1519 d'on extraiem part d'aquesta informació, assevera que fins en aquell moment el mencionat pledejant no havia tingut tal jurisdicció i que la causa era indecisa, en mans d'un jurista barceloní. Fins al 1831 foren del vescomtat. El lloc de Campmajor, amb el seu castell, era dins el quarter de Castellciutat del vescomtat de Castellbò. Bé que el lloc era posseït per Janot Tragó, la jurisdicció era del vescomtat. En canvi, el lloc i terme de Montferrer eren del capítol de la catedral d'Urgell. Fins al 1970 Aravell fou el centre d'un municipi de petites dimensions (20,81 km²). En aquesta data li fou annexat el terme de Castellbò i la capitalitat del nou terme passà a Montferrer. L'antic terme municipal era situat al sector nord-est del terme actual, a llevant del de Castellbò, i era drenat pel riu de la Mare de Déu de la Trobada i pel riu d'Aravell. Comprenia els pobles de Bellestar i de Montferrer de Segre, actual cap del municipi, i també el despoblat de Campmajor.
El cens del 1860, a més dels pobles esmentats, cita les masies de la Redra, de la Torre, de Marc, d'en Grau, d'en Llogaia (ara Jucaja), de Roger, del Serrat, de Vall i de Purredon.
----
font: grec.net