Esteu aquí: Inici ca El Municipi Història Economia

Economia

Economia

Montferrer i Castellbò ha estat un municipi tradicionalment ramader i agrícola. Cereals, patates i prats han estat els conreus tradicionals, però al segle XIX també es trobaven, especialment a 1'antic terme d'Aravell, conreus de llegums, vinya (el vi de la qual, però, no era gaire bo segons Zamora), ametllers i rebolls. A Aravell i Bellestar, on de sempre hi ha hagut menys regadiu, abundaven les oliveres i els castanyers. Actualment, però, el conreu del terme es troba en gran part condicionat per la ramaderia, i per això el terreny aprofitable per a conreus s'ha anat convertint en pastures. El 1989, el 97 de la superfície agrària útil eren pastures, i només el 3 restant eren conreus d'altra mena, entre els quals destaca el blat de moro al regadiu, bastant important al terme sobretot des de la construcció del rec d'Aravell i Bellestar el 1975, que pren 1'aigua de la Valira a la frontera amb Andorra. També s'hi fa farratge. La importància de les pastures fa possible una bona densitat ramadera, puix que son aprofitades especialment per la ramaderia bovina (2 079 caps el 1989, sobretot vaques destinades a la producció de llet) i ovina (2 754 caps), les activitats ramaderes tradicionals del terme. Tanmateix, a diferència d'altres municipis de 1'Alt Urgell, a Montferrer i Castellbò s'han desenvolupat també altres especialitats ramaderes, fins a assolir una certa importància. S'han implantat al municipi nombroses granges porcines, que el 1989 aplegaven 3 718 caps, i d'aviram (45 000 caps). El bestiar capri i els conills son molt menys importants. La producció forestal te una certa importància, ja que els boscos s'utilitzen per a proporcionar fusta tant a la comarca com fora (dins el terme hi ha unes 9 000 ha de terreny forestal). L'activitat industrial te una certa importància en el sector de Montferrer (on hi ha un polígon industrial), perquè la Seu d'Urgell és ja molt propera i irradia la seva influència. Hi ha un seguit de petites empreses, bàsicament tallers de mecànica i empreses de la construcció, i algunes empreses de més envergadura, entre les quals destaquen una important empresa del sector de la fusta (EFAUSA), que és el resultat de la fusió de tres serradores que hi havia a la Seu. La fusta es treu, mitjançant subhastes organitzades per ICONA, dels boscos de la comarca. També es pot esmentar la gravera ADECSA (Àrids i Derivats del Ciment), instal•lada a Montferrer des del 1965. Finalment, hi ha una important fàbrica de pinsos pertanyent a la Cooperativa del Camp. El sector terciari ha anat incrementant-se al llarg dels anys a Montferrer i Castellbò, tot i que es tracta d'un sector molt més encaminat al turisme que no pas a les necessitats de 1'mterior del municipi o de la comarca. Els serveis interns son escassos. Hi ha una escola primària a Montferrer de Segre, però per als estudis de secundåria cal anar a la Seu d'Urgell. A Bellestar hi ha 1'Escola de Capacitació Agrària de 1'Alt Urgell, que disposa d'una residència per als estudiants forans. També hi ha un CAP a Montferrer. L'oferta turística creix lentament, però de manera considerable. El municipi disposava el 1996 d'un hotel (a Montferrer), un hostal (a Castellbò), 3 residències-cases de pagès (a Montferrer, Guils i Sant Andreu ), 3 restaurants i 2 càmpings (a Montferrer i a Castellbò). A Montferrer es va inaugurar, el 1995, Fonema comarcal de turisme de 1'Alt Urgell. Les instal•lacions esportives s'orienten bàsicament al turisme. Així, a Aravell, el 1996, era en construcció un camp de golf (que ocuparà unes 60 ha i inclourà la construcció de nous habitatges i un complex hoteler), mentre a 1'antic aeroport de la Seu d'Urgell, situat en part dins del terme de Montferrer, s'hi ha instal•lat un aeroclub que disposa d'escola de vol i que també fa alguns vols turístics de petita escala. A Bellestar hi ha un polisportiu, i a la part més muntanyosa del terme hom pot destacar especialment les pistes d’esquí nòrdic de Sant Joan de 1'Erm. Hi ha un total de 5 pistes (3 de verdes, l de blava i l de vermella) que recorren un total de 63 km. El recinte disposa d'un refugi restaurant.

Accions del document

© Ajuntament de MONTFERRER I CASTELLBÒ Plaça de la Trobada s/n 25711
Telf: 973 351 343 Fax: 973 353 536 e-mail: ajuntament@montferrercastellbo.cat

Administració Oberta de Catalunya Ara Lleida
Carregant...