Esteu aquí: Inici ca El Municipi El Municipi

El Municipi

El Municipi

Ubicat a la comarca de l’Alt Urgell, en la província de Lleida, el municipi de Montferrer i Castellbò amb els seus 177,66km2 és el més extens de la comarca. Esta format pels pobles d' Albet , Aravell, Avellanet, Bellestar, Canturri, Carmeniu, Cassovall , Castellbò, Guils del Canto, Les Eres, Pallerols del Canto, Sallent, Santa Creu, Sant Andreu, Sàrcedol, Saulet, Seix, Sendes, Solanell, Solans, Turbiàs, Vilamitjana i Vilarubla.

 

El terme municipal de Montferrer i Castellbò limita per tot el sector NE amb el municipi d'Anserall. A llevant ho fa amb el municipi de la Seu d'Urgell, al SE amb el Pla de Sant Tirs i al SW amb el de Noves de Segre. Pel seu sector de ponent voreja amb Soriguera, Llavorsí i Farrera, tots ells del Pallars Sobirà. Aquest municipi és integral a la depressió del Segre, riu que tanmateix només en rega una petita part, ja que actua de límit al sector SE del municipi. En realitat, els nuclis de poblament es reparteixen en tres valls que aboquen les aigües be al Segre, be a alguna vall subsidiària. La vall principal, centre històric del vescomtat de Castellbò, és la vall del riu de Castellbò, la més àmplia, que aboca les aigües directament al Segre. Més petites son les valls del riu de Pallerols (afluent del riu de la Guàrdia, dins el terme de Noves de Segre) i la vall del riu de Guils, subsidiària del riu de Castellàs, que a la vegada ho és del riu de la Guàrdia.

 

L'estructura de les valls i el fet que aquestes conflueixin a la vall del Segre (SE del municipi) fan que aparegui un relleu molt determinat, segons el qual el terreny és cada cop més accidentat a mesura que ens dirigim cap a ponent i cap al NW. Així, apareixen considerables diferències d'altitud que van des dels 600-700 m a la plena vall del Segre fins als 2 091 m del pic de les Mongetes, al sector nord occidental del terme. El sector orogràfic més destacat de tot el terme és la serralada que envolta la capçalera de la vall de Castellbò, la qual resta tancada al NW pel Romadriu o riu de Santa Magdalena, el qual actua en bona part com a límit amb el Pallars Sobirà. Aquesta serralada s'inicia a la Culla (l 953 m), baixa al pla de la Basseta i continua vers l'est pel tossal de la Bandera (l 941 m), el turó de la Vacada (l 941 m) i el Turó Gros (l 930 m), d'on va pujant per un seguit de cims vers el Roc Roi (2 012 m) i el pic de les Mongetes (2 091 m). Des d'aquesta serralada, que és al capdamunt del ventall que forma la vall, aquesta es reparteix en unes sis o set valls secundàries on es formen el barranc de Sant Andreu, el de la Font del Bosc o de Santa Creu, el d'Albet, el de Solanell, el de Sendes i el de Turbiàs, que recorden els petits pobles situats en punts alts i estratègics d'aquestes diferents valls. Tots aquests barrancs o torrents s'uneixen per a formar el riu de Castellbò o Riu Blanc, en les proximitats d'aquesta vila, situada al fondal. Des d’ací el riu de Castellbò, segueix paral·lel fins a la sortida del municipi a la carretera que hi arriba des de Montferrer, segueix vers el Segre, abans de 1'aiguabarreig amb el qual te lloc la unió per la dreta al riu d'Aravell, a 625 m d'altitud, que és la cota més baixa del terme. El riu d'Aravell recull, també per la dreta, les aigües del barranc del Mas d'en Roqueta, que aplega les del sector de Sallent i de la Torre de Sant Climent. Al S de la vall de Castellbò i de la serralada de la seva capçalera destaquen les elevacions que envolten les valls del riu de Pallerols (dita també vall d'Elins pel cenobi que hi hagué de Santa Cecflia d'Elins), i del riu de Guils. La vall del riu de Pallerols és ben delimitada a migdia per les serres de Sant Magí (l 710 m) i de Rubio (2 029 m), que son divisòries amb la vall de Guils, i a tramuntana, baixant des del coll de la Culla, pel coll de Leix, el coll de Pou (l 612 m) i Roca Redona (l 509 m), itinerari que segueix el vell camí de Sant Joan de 1'Erm. Aquests accidents marquen la divisòria d’aigües amb la vall de Castellbò. Dins el límit meridional del terme municipal, i separant aquest del municipi de Noves de Segre, es poden esmentar el coll del Canto (l 715 m) —sota el qual neixen el riu de Guils i el de Solans, ambdós tributaris del riu de la Guàrdia a través del riu de Castellàs, al qual vessen ja dins del terme de Noves de Segre—, el Punt Redó (l 531 m) i la Muntanyeta (l 627 m). Al N i NE del terme destaquen diverses elevacions que separen el municipi d'Anserall del de Montferrer i Castellbò. El límit amb Anserall és marcat per una carena seguida per una pista forestal que estableix la frontera i que puja fins al coll del Ras de Conques (l 907 m) i arriba fins al peu del roc de la Guàrdia o de Cal Roger (l 650 m), la collada de la Torre i el tossal d'Estelareny (l 684 m). Entre la resta d'elevacions situades al N i NE de la vall de Castellbò pot esmentar-se el planer de Mas d'Iscle (l 023 m).

 

La vall de Castellbò te una important quantitat de boscos. Hi ha pins negres i avets al sector del N o de Santa Magdalena, Sant Joan de 1'Erm Nou i als vessants de la Ribalera. Es especialment notable el sector d'avets i pins negres proper a Sant Joan (obagues de Sant Joan i dels Ornalls) i al pla de la Basseta; també s'estén el mateix tipus de bosc vers el ras de Conques, sota el pic de les Mongetes i més al sud-est fins al roc de la Guàrdia. A les parts més baixes, el bosc és de roures, però als riberals hi ha bedolls, moixeres de guilla i altres espècies i sotabosc de bàlecs, nadius i altres.

Accions del document

© Ajuntament de MONTFERRER I CASTELLBÒ Plaça de la Trobada s/n 25711
Telf: 973 351 343 Fax: 973 353 536 e-mail: ajuntament@montferrercastellbo.cat

Administració Oberta de Catalunya Ara Lleida
Carregant...